EMPRESA I MODELS DE NEGOCI - PAU GVA (JUNY 2025)

Examen resolt d'Empresa i Disseny de Models de Negoci a la Comunitat Valenciana. Convocatòria ordinària juny 2025 (adaptat a les PAU de Catalunya).

Descarrega aquí l'examen d'Empresa i disseny de models de negoci a la Comunitat Valenciana.

QÜESTIONS (6 x 1 punt)

1. Petunia Beneyto, una destacada empresària del sector tèxtil, vol adquirir unes naus de grans dimensions en un polígon industrial amb prou capacitat per a instal·lar una de les seues plantes de producció. Expliqueu tres factors de localització que hauria de considerar per a prendre la decisió.

Solució proposada

Petunia Beneyto, una empresària del sector tèxtil, hauria de tenir en compte els següents tres factors de localització abans de decidir on instal·lar la nova planta de producció:

1. Proximitat als proveïdors
   És important que la nau estiga a prop de les empreses que li subministren les matèries primeres, com teixits o fils. D’aquesta manera, s’estalvien diners i temps en el transport dels materials.

2. Disponibilitat de mà d’obra
   La zona hauria de tindre persones amb formació o experiència en el sector tèxtil. També és important que els salaris siguen raonables per controlar els costos de producció.

3. Bones comunicacions i infraestructures
   Cal que el polígon industrial tinga bons accessos per carretera, tren o fins i tot port, per facilitar tant l’entrada de materials com la distribució dels productes acabats. També hauria de disposar de serveis com electricitat, aigua i connexió a internet.

      Altres factors podrien ser el cost del local, legislació i altres serveis.

📍Unitat 2. L'empresa i el seu entorn (BL 1)

2. Imagineu-vos que sou analistes de negocis i us han proporcionat la següent informació sobre una empresa:

• Nombre de persones ocupades: 150.

• Ingressos anuals: 20 milions d'euros.

• Activitat principal: elaboració de productes lactis (formatges i iogurts).

• Propietat del capital: el 100% de les accions està en mans dels membres de la família fundadora.

A partir d'aquesta informació, classifiqueu l'empresa segons la seua grandària, sector econòmic i tipus de propietat del capital. Justifiqueu la resposta.

Solució proposada

Classificació de l’empresa

Segons la seua grandària: Mitjana empresa

• Segons els criteris que hem estudiat, una empresa mitjana té:

  • Entre 50 i 249 treballadors

  •  I/o una facturació entre 10 i 50 milions d’euros

• Aquesta empresa té 150 treballadors i 20 milions d’euros d’ingressos anuals, per tant compleix ambdós criteris per ser considerada mitjana.

Segons el sector econòmic: Sector secundari (industrial)

• L’empresa s’encarrega de l’elaboració de productes lactis (formatges i iogurts), per tant transforma matèries primeres (llet) en productes elaborats.

• Això la situa dins del sector secundari o industrial, que inclou les activitats de producció o transformació.

Segons la propietat del capital: Empresa privada 

• El 100% del capital està en mans de membres de la família fundadora, per tant es tracta d’una empresa privada, no pública.

📍Unitat 1. L'emprenedoria, l'economia i l'empresa (BL 1)

3. Responeu a una de les opcions següents:

OPCIÓ A: Expliqueu en què consisteix l'storytelling i descriviu la seua utilitat en el marc de la presentació de projectes empresarials.

OPCIÓ B: Una societat laboral fa una ampliació de capital, després de la qual el 33% del capital total queda en mans dels treballadors. Justifiqueu si es podria continuar considerant com a societat laboral.

Solució proposada

OPCIÓ A

L’storytelling és l’art d’explicar històries per transmetre idees, emocions o missatges. En l’àmbit empresarial, es fa servir per connectar amb el públic d’una manera més humana i memorable.

Utilitat en projectes empresarials:

• Captar l’atenció: Una història ben contada atrau més que una simple presentació de dades.

• Generar empatia: Ajuda el públic (inversors, clients o socis) a identificar-se amb la visió del projecte.

• Fer més comprensible el projecte: Convertir idees complexes en una narració facilita la comprensió.

• Crear record: Les històries es recorden millor que les xifres fredes.

📍Unitat 10. La innovació i nous models de negoci (BL 3)

OPCIÓ B

És un tipus de societat mercantil on la major part del capital social està en mans dels treballadors que treballen amb contracte indefinit dins de l’empresa.

No compliria amb la condició principal. Per ser societat laboral, almenys el 51% del capital ha d’estar en mans dels treballadors. Si després de l’ampliació només controlen el 33%, ja no tenen la majoria, per tant no es pot considerar societat laboral, segons la normativa vigent.

📍Unitat 1. L'emprenedoria, l'economia i l'empresa (BL 1)

4. En relació amb l'anàlisi de l'entorn empresarial, responeu a una de les opcions següents:

OPCIÓ A: Segons l'anàlisi PESTEL, expliqueu un factor polític i un factor econòmic que puguen influir en l'estratègia d'expansió internacional d'una empresa.

OPCIÓ B: Segons el model de Porter, expliqueu en què consisteixen les barreres d'entrada. Poseu-ne un exemple.

Solució proposada

OPCIÓ A

L’anàlisi PESTEL és una eina que permet estudiar l’entorn general d’una empresa a partir de sis factors: Polítics, Econòmics, Socials, Tecnològics, Ecològics i Legals.

• Factor polític: Aquest factor fa referència a les decisions i polítiques dels governs que poden afectar l’empresa. Per exemple, les polítiques d’estabilitat política, els acords comercials, la regulació fiscal o les barreres aranzelàries. En una estratègia d’expansió internacional, un factor polític clau pot ser la relació diplomàtica entre el país d’origen i el país on es vol expandir l’empresa. Si hi ha bones relacions, serà més fàcil establir-se; si hi ha conflictes, això pot impedir o dificultar l’expansió.

• Factor econòmic: Es refereix a la situació econòmica general i als indicadors que poden afectar el mercat. Per exemple, la taxa d’inflació, el tipus de canvi de moneda, el nivell d’ingressos de la població o el creixement econòmic. En l’expansió internacional, un factor econòmic important seria la fluctuació de la moneda local en relació a la moneda de l’empresa, ja que pot afectar la rendibilitat i els costos d’operar a l’estranger.

📍Unitat 2. L'empresa i el seu entorn (BL 1)

OPCIÓ B

El model de Porter analitza les forces que determinen la competència dins d’un sector (entorn específic). Una d’aquestes forces són l'amenaça de nous competidors on tenen importància les barreres d’entrada.

Les barreres d'entrada són els obstacles que dificulten que noves empreses puguin entrar i competir en un mercat o sector. Aquestes barreres protegeixen les empreses ja establertes i limiten la competència. Alguns exemples són: (només demana un)

1. Inversions elevades inicials: Per exemple, en la indústria automobilística, cal molta inversió per fabricar vehicles.

2. Restriccions legals: Alguns sectors estan regulats i necessiten permisos difícils d’obtenir, com el sector farmacèutic.

3. Avantatge en costos: Les empreses ja establertes poden produir a menor cost per economies d’escala, la qual cosa dificulta que entrants competeixin.

4. Accés a canals de distribució: Si les empreses ja consolidades controlen la distribució, és difícil per una nova empresa col·locar el seu producte.

📍Unitat 2. L'empresa i el seu entorn (BL 1)

5. En referència a la funció comercial de l'empresa, responeu a una de les opcions següents:

OPCIÓ A: Expliqueu la diferència entre els conceptes de canal directe i canal indirecte. Justifiqueu a quin dels canals anteriors correspon cadascun dels casos següents: (1) Botiga en línia d'IKEA en la seua pròpia pàgina web. (2) Empresa editorial que ven els llibres en la pàgina web de la llibreria La Casa del Llibre.

OPCIÓ B: Definiu el concepte de mapa de empatia. Indiqueu els components principals que ha d'incorporar.

Solució proposada

OPCIÓ A

• Canal directe: És aquell en què l’empresa ven el seu producte o servei directament al consumidor final, sense intermediaris. Això permet un contacte directe amb el client, major control sobre la venda i la comunicació. 

• Canal indirecte: És quan hi ha intermediaris entre l’empresa i el consumidor final, com distribuïdors, minoristes, plataformes externes, etc. L’empresa no ven directament al client, sinó que utilitza aquests canals per arribar-hi.

Aplicació als casos:

1. Botiga en línia d’IKEA en la seva pròpia pàgina web:
   És un canal directe, perquè IKEA ven directament al consumidor a través de la seva pròpia plataforma digital.

2. Empresa editorial que ven llibres en la pàgina web de la llibreria La Casa del Llibre:
   És un canal indirecte, ja que la venda es fa a través d’un intermediari (la llibreria), que actua com a canal de distribució.

📍Unitat 7. L'àrea comercial i el màrqueting digital (BL 2.3)

OPCIÓ B

El mapa d’empatia és una eina que ajuda a comprendre millor el client o usuari des d’una perspectiva més emocional i completa. Permet analitzar què pensa, sent, veu i fa el client per a dissenyar estratègies més ajustades a les seves necessitats i motivacions. Els components principals són:

1. Què pensa i sent? 

2. Què veu? 

3. Què diu i fa? 

4. Què escolta? 

5. Quins obstacles ha de superar?

6. Què vol aconseguir?

📍Unitat 10. La innovació i nous models de negoci (BL 3)

6. En referència a la gestió dels recursos humans de l'empresa, responeu a una de les opcions següents:

OPCIÓ A: Diferencieu entre els conceptes de reclutament i selecció.

OPCIÓ B: En relació amb les competències que demana el mercat laboral, expliqueu a què es refereixen els conceptes d'habilitats dures i d'habilitats blanes i poseu-ne un exemple de cada un.

Solució proposada

OPCIÓ A

• Reclutament: És el procés mitjançant el qual l’empresa atrau i capta candidats potencials per a una vacant de treball. Pot fer-se internament (dins de l’empresa) o externament (anuncis, borses de treball, xarxes socials, etc.).

• Selecció: És el procés posterior al reclutament, on es tria el candidat més adequat entre els aspirants, a partir d’entrevistes, proves, avaluacions i anàlisi del perfil.

 📍Unitat 3. L'administració de l'empresa  (BL 1)

OPCIÓ B

• Habilitats dures (hard skills): Són capacitats tècniques i concretes que es poden aprendre i mesurar. Normalment estan relacionades amb coneixements específics o tècnics. Exemple: Saber programar en Python, utilitzar un programa de comptabilitat, dominar un idioma.

• Habilitats blanes (soft skills): Són competències personals, socials o emocionals que faciliten la interacció i el treball en equip. No són tan fàcilment mesurables. Exemple: Capacitat de comunicació, treball en equip, adaptabilitat, lideratge.

📍Unitat 1. L'emprenedoria, l'economia i l'empresa (BL 1)

EXERCICIS (2 x 2 punts)

EXERCICI 1

El fabricant de torrons El Boixet de Xixona està avaluant la inversió en dos projectes per a millorar els processos de producció. Tècnicament tots dos són interessants, però, per motius econòmics, ha de prioritzar-ne un. Rosa Maria, la directora financera, ha rebut l'encàrrec d'aplicar criteris de selecció d'inversions per a la presa de la decisió i el primer que ha fet és recollir la següent informació dels dos projectes:

Projecte A: 

Inversió inicial: 110.000€

Flux net de caixa estimat any 1: 30.000€

Flux net de caixa estimat any 2: 50.000€

Flux net de caixa estimat any 3: 70.000€

Projecte B:

Inversió inicial: 120.000€

Flux net de caixa estimat any 1: 25.000€

Flux net de caixa estimat any 2: 35.000€

Flux net de caixa estimat any 3: 45.000€

Tots dos tenen una vida útil estimada de tres anys, i la taxa de descompte que utilitza l'empresa és del 10%.

Per a ajudar Rosa Maria:

a) Calculeu el valor actual net (VAN) per a cada projecte. (Fins a 0,4 punts)

b) Calculeu el termini de recuperació del desemborsament inicial de cada projecte (payback). (Fins a 0,4 punts)

c) Interpreteu els resultats obtinguts en els apartats a) i b) i seleccioneu el projecte més adequat. (Fins a 0,4 punts)

d) Si l'empresa poguera obtenir una ajuda a fons perdut per al desenvolupament del projecte B, de manera que li reportara un cobrament de 30.000 € extra en cadascun dels dos primers anys del projecte, afectaria això la decisió d'inversió de l'apartat c)? Justifiqueu la resposta a partir dels dos criteris de selecció, VAN i payback. (Fins a 0,8 punts)

Solució proposada

APARTAT A

VAN A = -110.000 + 30.000/ (1+0,1)^1 + 50.000/(1+0,1)^2 + 70.000/(1+0,1)^3 = 11.187,08 € 

VAN A > 0 rendible

VAN B = -120.000 + 25.000/ (1+0,1)^1 + 35.000/(1+0,1)^2 + 45.000/(1+0,1)^3 = -34.544,94 €

VAN B < 0 no és rendible, descartem el projecte.

APARTAT B

Projecte A:

• Any 1: 30.000 €

• Any 2: 30.000 + 50.000 = 80.000 €

• Any 3: 80.000 + 70.000 = 150.000 €

En el segon any encara no s’ha recuperat la inversió (110.000 €), però al tercer sí.

A l’inici de l’any 3, resten: 110.000 - 80.000 = 30.000 €

Si l'any 3 recupera 70.000 € → 12 mesos

                falten      30.000  → x mesos

30.000 / 70.000 * 12 = 5,14 mesos

Payback A = 2 anys i 5 mesos

Projecte B:

• Any 1: 25.000 €

• Any 2: 25.000 + 35.000 = 60.000 €

• Any 3: 60.000 + 45.000 = 105.000 €

Ni tan sols es recupera al final del tercer any.
La inversió inicial (120.000 €) no es recupera en 3 anys.

Payback B > 3 anys, no recupera la inversió per tant descartem el projecte.

APARTAT C

Projecte A:

• VAN positiu: 11.187,08 € → és rendible ja que els fluxos nets de caixa actualitzats al moment inicial són superiors al desemborsament inicial en 11.187,08 €.

• Payback: 2 anys i 5 mesos → es recupera la inversió en 2 anys i 5 mesos.

Projecte B:

• VAN negatiu: -34.544,94 € → no és rendible.

• Payback > 3 anys → ni tan sols recupera la inversió dins del període.

El Projecte A és el més adequat segons tots dos criteris: 

• Segons el criteri del VAN triarem entre els VAN positus el més alt, per tant, és l'únic que té un VAN positiu.
• Segons el criteri del payback triarem aquell que tingui un termini de recuperació més curt, per tant, només podem triar el projecte A perquè recupera la inversió inicial.

APARTAT D

Ajuda a fons perdut al projecte B: 30.000 € extra en els anys 1 i 2. Els nous fluxos nets de caixa són:

• Any 1: 25.000 + 30.000 = 55.000 €

• Any 2: 35.000 + 30.000 = 65.000 €

• Any 3: 45.000 € (no canvia)

VAN B (nou) = -120.000 + 55.000/ (1+0,1)^1 + 65.000/(1+0,1)^2 + 45.000/(1+0,1)^3 = 17.528,17 €

Payback (nou)

• Any 1: 55.000 €
• Any 2: 55.000 + 65.000 = 120.000 € → inversió recuperada en 2 anys exactes

Si es rep aquesta ajuda les decisions d'inversió canvien:

• Segons el VAN és preferible el projecte B perquè el VAN és major:

VAN B = 17.528,17 € > VAN A = 11.187,08 € 

• Segons el criteri de payback és preferible el projecte B perquè recupera abans la inversió.

Payback B = 2 anys < Payback  A = 2 anys i 5 mesos

 📍Unitat 4. Àrea d'inversió i finançament  (BL 2)

EXERCICI 2 

La família Marañón és propietària de dues empreses del sector tèxtil. La primera, Ideal T-Shirt, està dedicada al disseny, la fabricació i la venda de samarretes de qualitat. La segona, Moda T-Shirt, comercialitza samarretes d'inspiració manga, que compra a diferents majoristes japonesos.

Se sol·licita que resolgueu una de les opcions següents:

OPCIÓ A

Ideal T-Shirt, per a exercir la seua activitat, incorre el 2025 en uns costos fixos de 2.500 € al mes i uns costos variables de 10€ per unitat fabricada. El preu de venda de cada samarreta és de 30 €.

a) Quin nombre mínim de samarretes hauria de vendre l'empresa el 2025 per a acabar l'any sense pèrdues? (Fins a 0,5 punts)

b) Representeu gràficament el llindar de rendibilitat o punt mort. Indiqueu en el gràfic quin rang d'unitats venudes comporta pèrdues per a l'empresa i quin rang comporta beneficis. (Fins a 0,5 punts)

c) Una coneguda empresa d'àmbit nacional li encarrega una comanda exclusiva de 250 samarretes personalitzades per a regalar als seus empleats en la festa de la primavera que se celebra l'abril de 2025. Ideal T-Shirt decideix atendre el mes d'abril únicament la comanda d'aquesta empresa i vol obtenir un benefici mensual de 3.000 €. Considerant que els costos no varien, quin és el preu més baix de venda per samarreta personalitzada que garanteix a l'empresa obtenir aquest benefici el mes d'abril? (Fins a 0,5 punts).

d) El juny de 2025, per un problema en el proveïment de matèries primeres, s'incrementa el preu del teixit natural usat per a fabricar les samarretes, raó per la qual cosa el cost variable unitari s'incrementa un 10%, mentre que els costos fixos es mantenen constants. Tenint en compte que el preu de venda de les samarretes és de 30 € cada unitat, quantes samarretes haurà de vendre al juny per a obtenir un benefici en aquest mes de, com a mínim, 1.000 €? (Fins a 0,5 punts).

Solució proposada

APARTAT A

Dades:

• Costos fixos anuals: 2.500 · 12 = 30.000€
• Cost variable unitari (CVu): 10 €
• Preu de venda unitari (P): 30 €
• Benefici = Ingressos – Costos totals (anual) 

Calculem el punt mort (Q*) a partir de la fórmula:

Ha de vendre almenys 1.500 samarretes a l'any per no tindre pèrdues. A partir d'aquesta quantitat començarà a obtenir beneficis.

APARTAT B  (el gràfic en Catalunya no es demana)

APARTAT C

Dades:

• Costos fixos mensuals: 2.500 €  (perquè es demana del mes d'abril)
• Costos variables totals: 10 € × 250 = 2.500 €
• Benefici desitjat: 3.000 € (mes d'abril)

El total d’ingressos necessaris els obtindrem a partir de la fórmula del benefici:  

• Benefici = IT - CT;   
• IT = p * Q ; IT = P*250
• CT = CF + CV; CT = CF + CVu* Q; CT = 2500 + 10*250 = 5000

3000 = p*250 - 5000

p*250 = 3000 + 5000

p = 8000/ 250 

p= 32€​

Hauria de vendre cada samarreta a com a mínim 32 € per aconseguir un benefici de 3.000 € en abril.

APARTAT D

Dades:

• Nou CVu: 10 € + 10% = 11 €
• Benefici desitjat: 1.000 € (mensual)

La Q l'obtindrem de la fórmula del Benefici:

Benefici = IT - CT;  Benefici = p * Q - (CF + CVu * Q) 

Treient factor comú obtenim la següent fórmula:

Benefici = (P − CVu) * Q − CF  ; Q = (CF + Benefici)/ (P - CVu)

Substituint:

Q = (2500 + 1000) / (30 - 11) 

Q = 3500 / 19 

Q = 184,21 ≈ 185

O bé fent servir la fórmula del benefici: 

1.000 = 30* Q −  (2.500 - 11*Q) 

1.000 = 30*Q - 2500 - 11*Q

1000 + 2500 = 19*Q

Q = 3500 / 19
Q = 184,21 ≈ 185​

Ideal T-Shirt hauria de vendre 185 samarretes al juny per aconseguir 1.000 € de benefici.

 📍Unitat 8. L'àrea de producció (BL 2)

OPCIÓ B

A 31 de desembre de 2024 es disposa de la següent informació de la societat Moda T-Shirt:

• El 2024 ha percebut uns interessos de 3.500 € de les seues inversions financeres.
• Les despeses de telèfon i llum s'han situat en 1.300 € i 14.500 €, respectivament.
• Tant els ordinadors com els programes informàtics utilitzats els va adquirir 1'01/05/2022 per 11.400 € i 3.500 € respectivament, i en els dos casos la seua vida útil s'estima en 4 anys i un valor residual nul.
• Les compres (consums) de samarretes se situen en 70.500 €.
• Desenvolupa la seua activitat en un local que té llogat tot l'any i paga 3.500 € mensuals.
• Les vendes de samarretes se situen en 245.000 €.
• Disposa d'un préstec pel qual, en aquest exercici, ha de pagar una quota de 3.500 €, dels quals 1.200 € corresponen a interessos i la resta, a la devolució del capital.
• Els sous i salaris del personal de l'empresa són de 60.000 €.
• La seguretat social a càrrec de l'empresa puja a 12.000 €.
• L'impost sobre el benefici suposa el 25% del resultat abans d'impostos.

A partir de la informació anterior, es demana:

a) Calcular l'amortització anual per a cadascun dels elements d'immobilitzat que apareixen en l'enunciat. (Fins a 0,2 punts)

b) Elaborar el compte de pèrdues i guanys de l'empresa. (Fins a 1,4 punts)

c) Sabent que l'actiu total de l'empresa se situa en 425.000 € i el seu patrimoni net en 285.000 €, calcular la rendibilitat econòmica i la rendibilitat financera de l'empresa i interpretar els resultats. (Fins a 0,4 punts)

Solució proposada

APARTAT A

Es tracta d’una amortització lineal amb vida útil de 4 anys i valor residual nul.

• Ordinadors: Amortitzacio anual = 11.400 / 4 = 2.850 €​
• Programes informàtics: Amortització anual = 3.500 / 4 = 875 €

APARTAT B

1. INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ = 245.000 €

a) Import net de la xifra de negocis (vendes) 245.000 €

2. DESPESES D'EXPLOTACIÓ = 204.025

a) Aprovisionaments (compres de samarretes) = 70.500 €
b) Despeses de personal = 72.000 €

• Sous i salaris: 60.000 €
• Seguretat social: 12.000 €

c) Amortització de l’immobilitzat = 3.725 €

• Ordinadors: 2.850 €
• Programes: 875 €

d) Altres despeses d'explotació = 57.800 €

• Telèfon: 1.300 €
• Llum: 14.500 €
• Lloguer: 3.500 €/mes × 12 = 42.000 €

3. RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (BAII ) (1 - 2) = 245.000 - 204.025 = 40.975

a. Ingressos financers: 3.500 €

b. Despeses financeres (interessos préstec): 1.200 €

4. RESULTAT FINANCER (a - b) = 3.500 - 1.200 = 2.300 €

5. RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (BAI) ( 3 + 4 ) = 40.975 + 2.300 =  43.275 €

$$\mathrm{}$$Impost sobre beneficis (25%) = 10.818,75 €

• 43.275×0,25 = 10.818,75€

Benefici net = ​43.275−10.818,75 = 32.456,25 €

RESULTAT DE L'EXERCICI (Benefici Net) = 32.456,25 €

 📍Unitat 5. La comptabilitat  (BL 2)

APARTAT C

Dades:

• Actiu total = 425.000 €
• Patrimoni net = 285.000 €
• Resultat abans d'impostos (BAII) = 40.975 €
• Benefici net = 32.456,25 €

Rendibilitat econòmica (RE):

La rendibilitat econòmica (9,64%) indica que per cada 100 € invertits en actius, l’empresa genera 9,64 € abans d’interessos i impostos.

Rendibilitat financera (RF):

La rendibilitat financera (11,39%) mostra que per cada 100 € de fons propis, els socis obtenen un benefici net de 11,39 €.

 📍Unitat 6. L'anàlisi financer i econòmic  (BL 2)

Realitzat per Patricia Martínez

Professora d'Economia a centres públics d'Educació Secundària i Batxillerat

Instagram @financesxtu